Editorial
Un desarrelament: Quan érem orfes, de Kazuo Ishiguro
Els arbres i les flors es trasplanten per què agafin aire. Es fa quan els testos se’ls queden petits, quan la terra no els dona prou saba, o quan hi ha indicis que s’ofeguen. Tot procés de trasplantament implica també un procés de desarrelament, i, per tant, suposa uns certs riscos. Perquè si l’arbre no
[continue reading...]
Recent Posts
- Un desarrelament: Quan érem orfes, de Kazuo Ishiguro
- Els convergents volen anar a missa i repicar
- Pietat per a la mestra de Rouen
- Les raons d’Amélie Nothomb
- François Hollande i la (in)cultura dels polítics
- Joan Herrera i Jordi Miralles
- Ferrater i Camus: dos lúcids
- Mariano Rajoy
- El preu dels llibres electrònics
- Ser federalista ja no surt a compte
Destacats
Els convergents volen anar a missa i repicar
El diumenge del seu Congrés, els convergents van anar a dormir independentistes. Tothom va entendre que tenir estat propi volia dir tenir la independència. L’endemà, ja van dir que tenir estat propi era ser com Massacchussets. Vaig pensar que el rei Artur volia crear una dinastia com els Kennedy. L’endemà de l’endemà ja van dir
[continue reading...]
No pretenc jutjar el desenllaç del setge de Tolosa de Llenguadoc. Però si observo com, de vegades, una mena de pensament únic s’apodera de l’opinió pública, sàvia i interessadament dirigit per una mà més invisible que la que governa els mercats (Adam Smith dixit). Aquesta única manera de veure les coses instal·la com a conseqüència
[continue reading...]
Les raons d’Amélie Nothomb
Conèixer les raons que han portat un escriptor o escriptora a enamorar-se d’una idea és un dels estímuls més poderosos que existeixen per tornar-la a escriure. Perquè això, i no altra cosa, és el fet de llegir-la, però sense la servitud física de fer treballar els dits o el canell. Per això m’ha agradat saber
[continue reading...]
François Hollande i la (in)cultura dels polítics
Són de la brama pública les ficades de peus a la galleda en matèria cultural. Anècdotes sonades, com la de confondre Saramago amb Sara Mago, o de pensar que l’Ernest Lluch parlava en català quan va dir en una intervenció parlamentària Eppur, si muove, demostra que la (in)cultura dels polítics és matèria fàcil de
[continue reading...]
Joan Herrera i Jordi Miralles
En Joan Herrera i el seu escolanet, en Jordi Miralles, han dit avui, a missa d’una, que faran vaga el dia 29, ells i tots els polítics de la seva corda que tenen representació parlamentària. També han dit que el salari d’aquest dia els donaran a una ONG. Quan els he sentit se m’ha tallat
[continue reading...]
Política
Els convergents volen anar a missa i repicar El diumenge del seu Congrés, els convergents van anar a dormir independentistes. Tothom va entendre que tenir estat propi volia dir tenir la independència. L’endemà, ja van dir que tenir estat propi era ser com Massacchussets. Vaig pensar que el rei Artur volia crear una dinastia com els Kennedy. L’endemà de l’endemà ja van dir
[continue reading...]
No pretenc jutjar el desenllaç del setge de Tolosa de Llenguadoc. Però si observo com, de vegades, una mena de pensament únic s’apodera de l’opinió pública, sàvia i interessadament dirigit per una mà més invisible que la que governa els mercats (Adam Smith dixit). Aquesta única manera de veure les coses instal·la com a conseqüència
[continue reading...]
François Hollande i la (in)cultura dels polítics Són de la brama pública les ficades de peus a la galleda en matèria cultural. Anècdotes sonades, com la de confondre Saramago amb Sara Mago, o de pensar que l’Ernest Lluch parlava en català quan va dir en una intervenció parlamentària Eppur, si muove, demostra que la (in)cultura dels polítics és matèria fàcil de
[continue reading...]
Món editorial
Les raons d’Amélie Nothomb Conèixer les raons que han portat un escriptor o escriptora a enamorar-se d’una idea és un dels estímuls més poderosos que existeixen per tornar-la a escriure. Perquè això, i no altra cosa, és el fet de llegir-la, però sense la servitud física de fer treballar els dits o el canell. Per això m’ha agradat saber
[continue reading...]
El preu dels llibres electrònics El lliure mercat hauria de funcionar així: jo fabrico i cobreixo els costos que assumeixo amb un benefici raonable. Un distribuïdor em compra els productes que fabrico a un preu que cobreixi els meus costos de producció i els meus beneficis raonables més el seu benefici raonable, i un consumidor compra el producte gràcies al
[continue reading...]
Esgarrapats i esgarrapades
Joan Herrera i Jordi Miralles En Joan Herrera i el seu escolanet, en Jordi Miralles, han dit avui, a missa d’una, que faran vaga el dia 29, ells i tots els polítics de la seva corda que tenen representació parlamentària. També han dit que el salari d’aquest dia els donaran a una ONG. Quan els he sentit se m’ha tallat
[continue reading...]
Curiosament, el mateix dia, avui, m’han arribat dues frases molt semblants, si més no en la forma. Gabriel Ferrater i Albert Camus donen les seves quatre regles per a l’excel·lència. El primer vol aplicar les seves a l’estructura d’un poema, i el segon a la feina de periodista. Diuen que Gabriel Ferrater va escriure :
[continue reading...]
Mariano Rajoy No em sento pressionat o coaccionat pel pacte fiscal. Treballaré perquè no s’arribi a situacions límit i no faré res que no em sembli sensat o raonable. Mariano Rajoy Jo no creia en els estereotips territorials. Vull dir no creia que els gallecs fossin com diuen que són els gallecs. De fet, no hi crec
[continue reading...]